Procediments de desnonament
Inconstitucionalitat de l'obligació de provar en la demanda la situació de vulnerabilitat del demandat

Es recorren determinades disposicions de la Llei 12/2023, de dret a l'habitatge, que modifiquen la LEC i, en els procediments de recuperació de la possessió i de subhasta de béns immobles, imposen l'obligació del demandant, quan sigui gran tenidor (titular de més de 10 immobles urbans d'ús residencial) de declarar si la demandada es troba o no en situació de vulnerabilitat econòmica, amb acreditació documental en ambdós casos.
El Tribunal Constitucional declara la seva inconstitucionalitat i nul·litat. Conclou que aquestes condicions d'admissibilitat o procedibilitat, en suposar traslladar a la demandant una càrrega acreditativa desproporcionada, i perquè la circumstància que cal acreditar també és susceptible de ser coneguda per mitjans iguals o més assequibles, constitueixen una barrera desproporcionada a l'exercici del dret a la tutela judicial efectiva, en els dos aspectes en qüestió, resultant, per tant, inconstitucional i nul·la per vulnerar l'art. 24.1 Const.
El Tribunal considera que el requisit imposat la part actora no compleix les exigències constitucionals del dret a la tutela judicial efectiva a partir d'un cànon de proporcionalitat.
Els requisits que condicionen tant l'accés a la jurisdicció com la possibilitat que el que resolen els òrgans judicials es compleixi en els seus propis termes són contraris a aquest dret, quan aquests requisits s'erigeixen en traves excessives respecte a la finalitat que el legislador pot perseguir lícitament. En el present cas, l'exigència d'acreditació de la situació de vulnerabilitat es presenta com excessiva, ja que no és entenedora a la llum d'una ponderació proporcionada amb la finalitat prevista —trobar una solució d'habitatge per a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica—, en la mesura que aquest objectiu es pot aconseguir per altres mitjans sense perjudici del dret dels qui pretenen accionar la justícia o continuar el procés corresponent.
La no exigència del requisit d'admissibilitat de la demanda consistent en què la part actora acrediti l'esmentada situació de vulnerabilitat econòmica no donaria lloc al fet que no es tingués en compte la legítima finalitat perseguida pel legislador, ja que en el decret d'admissió a tràmit de la demanda s'ha d'informar el demandat de la possibilitat d'acudir a les administracions públiques competents en matèria d'habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o en risc d'exclusió social, per tal que pugui apreciar la possible situació de vulnerabilitat de la part demandada.
Així mateix, i sense perjudici de l'anterior, es preveu que el jutjat informi immediatament i d'ofici aquestes administracions públiques de l'existència del procediment perquè puguin verificar aquesta situació de vulnerabilitat i, en el cas que existeixi, presenti al Jutjat una proposta d'alternativa d'habitatge digne en lloguer social a càrrec de l'Administració competent a aquest efecte, i una proposta de mesures d'atenció immediata a adoptar per l'Administració competent, així com de les possibles ajudes econòmiques i subvencions de les quals pugui ser beneficiari la part demandada.
Tampoc s'excedeix el judici de proporcionalitat respecte a la fase executiva referida a la subhasta de béns immobles en el marc de la regulació del procediment d'execució de constrenyiment de l'execució dinerària, ja que la situació de vulnerabilitat del deutor també és susceptible de ser coneguda per altres mitjans, com per exemple a través de les administracions públiques competents, sense que això afecti el dret de l'executor a iniciar la via de constrenyiment.
Els nostres professionals poden assessorar-vos adequadament en els procediments de desnonament.